Pàleo receptes

Eudald Carbonell i Roura, arqueòleg, va néixer a Ribes de Freser (Ripollès), el 17 de febrer de 1953. Des de l’any 1999, ocupa la càtedra de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili. Actualment és investigador principal del Grup d’Autoecologia Humana del Quaternari d’aquesta universitat. També ha estat director de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES). Les seves fites científiques més destacades són la creació d’un sistema d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica anomenat sistema logicoanalític i l’estudi del poblament antic de la península Ibèrica. És autor de diversos llibres de reflexió sobre l’ésser humà, entre els quals destaquen Ens farem humans?, La consciència que crema, Cap a una nova consciència, Encara no som humans i Planeta humà.

Cinta S. Bellmunt, nascuda a Barcelona el 1963, és llicenciada en Ciències de la Informació, postgraduada en Periodisme Digital i Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana. Ha publicat amb Eudald Carbonell els llibres Els somnis de l’evolució i El catalanisme evolutiu, i amb Josep Grau, Lluís Llach, el noi de cal Vall. També és autora de Darrere el micro. 69 anys de ràdio a Tarragona; TINETHistòria, 10 anys de la primera xarxa ciutadana d’Internet a l’Estat espanyol, i Sicus, 20 anys amb sabor de rumba.

María Ángeles Torres. Graduada en Fotografia per la Universitat Politècnica de Catalunya, amb l’especialitat de comunicació. Resideix a Barcelona i és fotògrafa professional des de l’any 1999, inicialment com a col·laboradora per a mitjans de comunicació. Des de fa uns anys, es dedica a la fotografia gastronòmica de manera freelance i ha col·laborat amb l’editorial gastronòmica La Plage (França). Li atrauen les històries humanes que hi ha darrere d’una cuina, d’un plat o dels aliments que mengem. 

Eudald Carbonell i Roura. Arqueòleg, va néixer a Ribes de Freser (Ripollès), el 17 de febrer de 1953. Des de l’any 1999, ocupa la càtedra de prehistòria de la Universitat Rovira i Virgili. A més, és investigador de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES), codirector del Proyecto Atapuerca i vicepresident de la Fundación Atapuerca. Les seves fites científiques més destacades són la creació d’un sistema d’anàlisi de la tecnologia prehistòrica anomenat “sistema lògic-analític” i l’estudi del poblament antic de la península Ibèrica.

Jordi Agustí Ballester. Professor d’Investigació ICREA a l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (Tarragona). Especialista en mamífers fòssils, la seva activitat investigadora s’ha centrat en els canvis ambientals que han influït en l’evolució del nostre llinatge. Ha dirigit projectes al nord d’Àfrica i al Caucas, i forma part de l’equip d’investigació de la localitat georgiana de Dmanisi, on s’han trobat les restes d’homínids més antigues d’Euràsia. El 2002 va rebre el Premi de Literatura Científica de la Fundació Catalana per a la Recerca i un any després la Generalitat de Catalunya li va concedir la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic. És autor de nombroses obres, entre les quals La evolución y sus metáforas (Tusquets), Fósiles, genes y teorías (Tusquets), El ajedrez de la vida (Crítica), Los primeros pobladores de Europa (RBA), Alicia en el país de la evolución (Crítica) y La sonrisa de Leonardo (RBA).