La senyora Avinyó

Francesca Aliern. Nascuda a Xerta (Baix Ebre), nascuda a Xerta (Tarragona), és una novel·lista compromesa. Autodidacta i gran lectora, ha desenvolupat diverses tasques laborals, algunes de les quals li han permès de viure experiències molt enriquidores, aicí com apropar-se els problemes dels ambients marginals i els col·lectius més desafavoris de la nostra societat; en els quals sovint ha trobat la matèria per confenccionar les seues novel·les. Fidel a la seua pròpia llibertat, ningú no li imposa res; escriu per vocació i quasi mai improvisa. La seua obra, amb un llenguatge proper, es basa en fets reals i quotidians; la vida li ofereix material humà suficient perquè fuja de la invenció.

Guardonada amb diversos premis literaris, la majoria de les seues novel·les han estat reeditades; la qual cosa demostra la gran acceptació de la seua prolífica obra: compta amb una obra prolífica i amb lectors i lectores fidels: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La menestrala (2003), La historia innecesaria (2004), El pont de la solitud (2005) i Sabó moll (2006). Col·labora habitualment en la premsa comarcal i participa en obres col·lectives, com ara els reculls de narracions El brogit de l’Ebre (2003), Otras voces (2003, traduït al francès).