Felibres i catalans

Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907 – Barcelona 1995) va conrear la narrativa i l’assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Personalitat autodidacta de les nostres lletres, republicà i catalanista, es va exiliar al fi nal de la guerra civil a França i a Mèxic, on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l’exili, les converses mantingudes amb Pompeu Fabra, Antoni Rovira i Virgili i Francesc Pujols, així com la vida al seu poble i la comarca natals, la Ribera d’Ebre; tot això va formar un tríptic literari, històric i sentimental d’una quinzena de llibres que ja són tota una referència en el memorialisme català del segle XX, al costat de les grans obres de Pla, Gaziel o Sagarra. Al seu retorn a Catalunya, el 1961, va col·laborar activament en el redreçament cultural i lingüístic del país. Va publicar diversos volums d’història, va escriure àmpliament en la premsa catalana (Avui, Tele-Estel, Serra d’Or…) i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats Viure a Tarragona, que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició.