El metge i un gos d’atura

Els contes infantils contenen un substrat fosc, en el seu origen. Algun fet terrible succeeix, en un poble, en una ciutat petita, en una família. I aquest fet es recorda, i els seus protagonistes esdevenen anònims, perden el nom, primer (i el conte en parla com «el pare» o «el fill més petit»), i després, uns altres esdevenen personatges mítics, com el llop, l’ogre, la bruixa. I el lloc dels fets s’emboira tant i el fet en si es troba tan desfigurat que esdevé rondalla. I de sobte, un escolta al costat d’un bressol d’infant «Patim patam patum, homes i dones del cap dret…