Camp d'Argelers (1939-1942)
17,50€
El camp d’Argelers és, avui dia, una icona viva en la memòria col·lectiva catalana i espanyola, tant si les famílies han viscut a la Catalunya franquista com si han viscut a l’exili. Es pot afirmar que més de la meitat de les famílies catalanes ha tingut un parent que va «passar» pel camp. També és una icona per als nord-catalans. L’evocació del nom Argelers revifa antigues ferides i fa parlar tothom… Però la història del camp continua sent desconeguda una vegada superats els mots: «El camp era sorra, només sorra; el camp era la tramuntana terrible que et clivellava la pell; el camp eren filferrades, quilòmetres de filferrades, i molta gana…» El camp de concentració era palpitant, dur i inhòspit; en definitiva, viu. Els que el van viure són, en part, un producte d’ell, com una metàfora de suspens en què només narrar-lo crea ansietat per saber-ne més i genera la necessitat de donar a conèixer-los. El camp és la suma de dos centenars de fotografies «perdudes» entre mitja dotzena d’arxius i també de centenars de documents que mostren la lògica concentracionària. El camp d’Argelers va “hostatjar” republicants durant tot el temps que va restar en activitat, però, a més a més, hi van passar i de vegades morir brigadistes alemanys, austríacs, italians, americans; “estrangers” polonesos, ucraïnesos, belgues, gitanos i jueus… La història del camp és una història que mereix ser coneguda.
Fitxa tècnica
Felip Solé
Felip Solé (Lleida, 1948) és director, realitzador i guionista. Ha dirigit i realitzat uns tres-cents documentals. El 1974 s’exilia a França, on comença a treballar en el món de l’audiovisual. A partir del 1978 realitza documentals com a freelance, escriu articles en premsa del sector i imparteix cursos de realització a França i a Catalunya. El 1989 s’instal·la a Barcelona, on realitza i produeix documentals, a més d’espots de publicitat, films en 2D i 3D. El 1991 comença a treballar a Televisió de Catalunya, on realitza sèries documentals, programes musicals, videoclips i programes de cultura popular. Destaquen Síndrome d’una guerra i La lluita dels maquis a la frontera francoespanyola. El seu darrer treball és Exilis, en sis capítols. Grégory Tuban, nascut a Sant Brieg, la Bretanya, el 1973, és descendent d’una família de la Catalunya del Nord per part de pare. Periodista a Perpinyà, ha escrit nombrosos articles sobre la retirada de la guerra civil espanyola i ha participat en moltes iniciatives encaminades a mantenir viva la memòria d’aquest trist episodi.
Grégory Tuban
Felip Solé (Lleida, 1948) és director, realitzador i guionista. Ha dirigit i realitzat uns tres-cents documentals. El 1974 s’exilia a França, on comença a treballar en el món de l’audiovisual. A partir del 1978 realitza documentals com a freelance, escriu articles en premsa del sector i imparteix cursos de realització a França i a Catalunya. El 1989 s’instal·la a Barcelona, on realitza i produeix documentals, a més d’espots de publicitat, films en 2D i 3D. El 1991 comença a treballar a Televisió de Catalunya, on realitza sèries documentals, programes musicals, videoclips i programes de cultura popular. Destaquen Síndrome d’una guerra i La lluita dels maquis a la frontera francoespanyola. El seu darrer treball és Exilis, en sis capítols. Grégory Tuban, nascut a Sant Brieg, la Bretanya, el 1973, és descendent d’una família de la Catalunya del Nord per part de pare. Periodista a Perpinyà, ha escrit nombrosos articles sobre la retirada de la guerra civil espanyola i ha participat en moltes iniciatives encaminades a mantenir viva la memòria d’aquest trist episodi.
Recull de Premsa
Opinions dels lectors
Altres llibres
Història
Vols subscriure’t a la nostra
Newsletter per rebre les
darreres novetats?
Apunta’t a la comunitat de lectors en llengua catalana on es comparteixen idees, paraules, experiències i emocions
Vols subscriure’t a la nostra Newsletter per rebre les darreres novetats?
Apunta’t a la comunitat de lectors en llengua catalana on es comparteixen idees, paraules, experiències i emocions
El camp d’Argelers és, avui dia, una icona viva en la memòria col·lectiva catalana i espanyola, tant si les famílies han viscut a la Catalunya franquista com si han viscut a l’exili. Es pot afirmar que més de la meitat de les famílies catalanes ha tingut un parent que va «passar» pel camp. També és una icona per als nord-catalans. L’evocació del nom Argelers revifa antigues ferides i fa parlar tothom… Però la història del camp continua sent desconeguda una vegada superats els mots: «El camp era sorra, només sorra; el camp era la tramuntana terrible que et clivellava la pell; el camp eren filferrades, quilòmetres de filferrades, i molta gana…» El camp de concentració era palpitant, dur i inhòspit; en definitiva, viu. Els que el van viure són, en part, un producte d’ell, com una metàfora de suspens en què només narrar-lo crea ansietat per saber-ne més i genera la necessitat de donar a conèixer-los. El camp és la suma de dos centenars de fotografies «perdudes» entre mitja dotzena d’arxius i també de centenars de documents que mostren la lògica concentracionària. El camp d'Argelers va "hostatjar" republicants durant tot el temps que va restar en activitat, però, a més a més, hi van passar i de vegades morir brigadistes alemanys, austríacs, italians, americans; "estrangers" polonesos, ucraïnesos, belgues, gitanos i jueus... La història del camp és una història que mereix ser coneguda.
https://lafinestralectora.cat/wp-content/uploads/2020/12/9788497919029-600x678.jpg 17.50 instock HistòriaCamp d'Argelerscamps de concentracióguerrahistòria 0 0.00 0 https://lafinestralectora.cat/wp-content/uploads/2020/12/9788497919029-600x678.jpg 77777751774377387736 17.50 16.83 0.00 0.00 2020-12-04T13:54:53+01:00
Ressenyes
Encara no hi ha ressenyes.